E. Berg and . Torno-rodaja, Tornuz egina Tornu eder bat egin deraut, il m'a fait un beau tour» SP. «Torno para labrar» Lar. «Tornátil, tornuan egiña» Ib. «Machine à façonner les objets en rond. Zango sagar, beso, esku, tornuan eginak» H. «(S; Foix), rouet à filer, tour» Lh. «Dornua (armería), tornillo de banco Aberastu zalakuan, lelengo eiñ eban gauzia Egíten bere tórnuan onzibát lurréskoa, dornua ibaira jaurti» Etxba Eib. ? [Indian] itsuek ere, tornuan edo arrodan bedere

G. Zure-zila-uraska-tornuan-egiña-(-v, CantCSDv thornuan) Lepo biribil diruriyena / egin berriya tornuan

. Tiko-berriekin, Orria nola molda? Hitzaurre bat gehi ala ez? Hondarrean epigrafoa ezar ala ez eta zergatik? Inprimatze ekintzaren bere helburura eramateko jadanik hizkuntzaren idazteko ohidura bazitekeen, eta seguraski finkatuak ziren jadanik usantzak nola iskribatu behar ziren elementu gramatikalak, zergatik bereizi, p.91

. Behin-erabilia-da-sustantibo-bezala, Prolepsian geroari buruz irekia den " Sautrela " -n agertzen da hitza, hizkuntzaren estatus berriari lotua. O heuscara laud[a] garacico herria Ceren hantic vqhen baytuc beharduyan thornuya Lehenago hi baitinçan lengoagetan azquena Oray aldiz içaneniz orotaco lehena, Heuscaldun den guiçon oroc alcha beça buruya Eci huyen (sic?) lengoagia içanenda floria 92

. Lehen-ahapaldian, behar duen tornua " lortu duela eta ondorioz, behar duen " itzuli/tor- 91 Ikus P. Altuna: «(flore) (n): " flor " ; " fleur " ?floria (floria): XV, 11. No figura en Azkue; sí en Lhande». 92 AAS-ek azpimarratua. floria/lorea, Ikus OEH: " 1 lore (G, AN-larr-egüés-erro-ilzarb-olza

. Mic-6v, . Lar, . Añ, and H. Izt, flore (AN-ulz-ilzarb-olza, R; Lcc, H). Ref.: Bon-Ond 146, VocPir, vol.542

E. Berg and (. Tr-lorea,-la-flor-de-la-edad-"-le-ir, La forma flore (documentada principalmente para la 2. a acepción) se encuentra al Etcheberri de Ziburu (junto al más frec. lore para la 1. a acepción) y dos baladas suletinas recogidas en ChantP, hay flore tanto para la 1. a como para la 2. a acepción. El único ej. de Bordel corresponde a la 1. a (v. infra lorean) El resto de los ejs. recogidos pertenecen a la 2. a , alternando en los casos de Axular, Haraneder, Mihura (56) y Aresti con lore para la 1. a . Hay además (tbn. sólo para la 2. a acepción) plore en AzpPr y flora en GAlm. En DFrec hay 49 ejs. de lore y 13 (10 dialectales vizcaínos) de lora " . OEH-aren arabera floria hitzaren zentzu figuratiboak Etxepareren LVP-en (Lo) mejor Adolescentia flos aetatis, [...] adinloréa, adiñaren lorea, adin lorátua " Urt I 215 Guzien lorea ta koroia ze, del principal, como la flor nata, corona " Izt 52r Berekin eraman du gure gazteriaren lorea, Arrate balleko loria izan zan bere gazte denboran " Etxba Eib. v. irin-lore. G Tr. Documentado desde Dechepare en autores de todas las épocas y dialectos. ? Heuskaldun den gizon orok altxa beza buruia / ezi haien lengoajia izanen da floria. E 259. Bere adin florea iragan, p.36

E. Beaulieu, Les Diverz rapportz contenantz plusieurs Rondeaux On les vend à Paris en la rue neufue nostre Dame à l'enseigne de l, 1537.

B. Blasselle, . Du-livre, I. Volume, D. Gallimard, . Paris et al., «Text, image, and authorial self-consciousness in Late Medieval Paris», Printing and the Written Word (1450-1520), pp.103-142, 1991.

Y. Cazal, G. Parussa, C. Pignatelli, and R. B. Trachsler, «L'orthographe: du manuscrit médieval à la linguistique moderne», Médiévales 45, www, pp.Unichamp-Essentiel, 2003.

R. Chartier and P. Bourdieu, Le sociologue et l'historien, 2010.

?. and H. Martin, Histoire de l'édition française, 1983.

P. Chaunu, Le temps des Réformes, 1975.

P. Cohen, «Il entend toutes les langues de cestuy Univers»: Joseph Scaliger, l'humanisme et le pluralisme linguistique à l'époque moderne», Courouaou, Cubelier de Beynac & Gardy, pp.10-27, 2005.

?. , J. Cubelier-de-beynac, and P. Gardy, Les Voix de la nymphe aquitaine, Écrire, langues et pouvoirs 1550-1610, Actes du colloque tenu à Agen et Nérac les 3, 2003.

L. Desgraves, Le livre en Aquitaine, XVe-XVIIIe siècles, Atlantica, Centre régional des lettres d'Aquitaine, 1998.

E. E. Dolet, La manie de bien traduire d'vne langve en avltre. D'aduantage. De la puntuation de la langue Francoyse. Plus. Des accents d'ycelle. Le tout faict par Estienne Dolet natif d'Orleans. A Lyon, chés Dolet mesme, www, pp.1563-1573, 1540.

. Erasme, Éloge de la Folie, Adages, Colloques, Réflexions sur l'art, l'éducation, la religion, la guerre, 1992.

E. Muniain and P. , Navarra, 1512-1530, Conquista, ocupación y sometimiento militar, civil y eclesiástico, 2001.

J. Etxagibel, Silvain Pouvreauren hiztegiaren iturriak eta testukritikaren metodologia, Bertsio zuzendu eta osatua ASJU-ko ale honetan argitaratzen da, 2008.

B. Etxepare, Echepare) [prib. 1545], 1873, Poésies Basques de Bernard Dechepar d'Eyheralarre (province de Basse-Navarre), Nouvelle Edition, Absolument conforme à la première de 1545 [Vinsonen edizioa, P. Cazal-en hitzaurrearekin, imprimeur-Libraire , 2 Place du Réduit

B. Etxepare, Dechepare) [prib. 1545], 1933, Lingvae vasconvm primitiae per Dominum Bernardum Dechepare Rectorem sancti michaelis veteris, Facsímile de la edición de 1545. Tirada aparte de la Revista Internacional de Estudios Vascos, 1933.

B. Etxepare, Echepare) [prib. 1545], 1980, Linguae vasconum primitiae (Edizio kritikoa)

B. Etxepare, Echepare) [prib. 1545, Patxi Altunak paratua, 1980.

B. Etxepare, Linguae Vasconum Primitiae?, lehen euskal liburu inprimatua , Euskaltzaindia, 1995.

L. Febvre, Le problème de l'incroyance au XVIe siècle, 1942.

?. Martin and H. , L'apparition du livre, Frédéric Barbier-en azken hitza, Bibliothèque de l'Evolution de l'Humanité, 1958.

P. Gardy, «L'écrit aquitain en occitan au xvie siècle. Émergence et premiers développements d'un «modèle» littéraire à Toulouse», Courouaou, Cubelier de Beynac & Gardy, pp.223-237, 2005.

J. Girot, Le poète et son oeuvre, De la composition à la publication, Études réunies par Jean-Eudes Girot, 2004.

G. Gueudet, Textes réunis par Fr, 2004.

P. Jourda, Marguerite d'Angoulême, Duchesse d'Alençon, Étude biographique et littéraire, 1930.

P. ». Lafitte and G. Herria, «Quand parut la deuxième Edition de " Linguae Vasconum Pimitiae, pp.348-350, 1967.

I. Leiçarraga, Baskische Bücher von 1571 (Neues Testament, Kalender und Abc) im genauen Abdruck, herausgegeben von Th, Linschmann und H. Schuchardt, Mit Unterstützung der Kais. Akademie der Wissenschaften zu, 1571.

L. Trésor-de-la-langue-française-informatisé-http-marot and C. , Adolescence clémentine, édition présentée, établie et annotée par Fr, 1538.

H. Martin and R. Chartier, Histoire de l'édition française. Le livre conquérant, Du Moyen Age au milieu du XVIIe siècle, 1983.

?. &-febvre and L. , L'apparition du livre, Frédéric Barbier-en azken hitza, «Bibliothèque de l'Evolution de l'Humanité», 1958.

L. Meigret, Lyonnois: auquel est debattu des faultes, & abus en la vraye, & ancienne puissance des lettres, Auec priuilege de la court, 1545, a Paris, De l'Imprimerie de Ieanne de Marnef, vefue de feu Denys Ianot, demourant en la rue neufue nostre Dame, à l'enseigne sainct Jean Baptiste. www, gallica.bnf.fr Michel, F. («Francisque Michel» deitua) [1856] sa population, sa langue , ses moeurs, sa littérature et sa musique, 1545.

?. I. Sarasola, Orotariko euskal hiztegia, Euskaltzaindia, 16 liburuki, 1987.

M. Armendariz, J. A. Zubizarreta, and C. , Guión manual de tipografía vasco-navarra, 1974.

A. Oihenart, Art poétique basque d'Arnaut d'Oyhénart, avec une introduction de Pierre Lafitte, 1665.

A. Oliver, Le biographique, Profil Histoire Littéraire, 2001.

E. Olivier, . Dr-), G. Hermal, and . Roton, Manuel de l'Amateur des reliures amoriées françaises, Vingt-neuvième série (souverains et princes français) troisième partie: Planches 2614 à 2685, Libraire 16-18 Rue de l'Ancienne-Comédie, 1935.

J. L. Orella, de, Bernart Dechepare» Altuna, pp.vii-xv, 1980.

B. Oyharçabal, «Ohar bat literatura historiografiaz: B. Echepare Erdi Aroko autore?», Jean Haritschelhar-i omenaldia, pp.491-521, 2008.

P. Basques-de-bernard-dechepar-d-'eyheralarre and F. , Nouvelle Edition , Absolument conforme à la première de 1545, [Vinsonen edizioa, P. Cazal-en hitzaurrearekin], 2004.

F. A. Rabelais, François Rabelais docteur en medecine Reveu, & corrigé par l'autheur, sus la censure antique . (?) De l'imprimerie de Michel Fezandat S. Hilaire, à l'hostel d'Albret. 1552 Avec privilège du Roy. François Bon-ek egin numerizazioan www, pp.5-17, 1552.

G. Reicher, «Bernard Dechepare a-t-il subi des influences littéraires?, pp.311-317, 1958.

G. Tory, Champ Fleury ou l'Art et Science de la Proportion des Lettres, 1529eko Pariseko edizio princepsaren erreprodukzio fototipikoa, G. Cohenen hitzaurrearekin, oharrekin, indizearekin eta glosarioarekin, 1529.

P. Urkizu, «Bernard Lehete, euskal mezenas bat Bordelen xvi. mendean», pp.107-114, 1999.
DOI : 10.4000/lapurdum.1546

URL : http://lapurdum.revues.org/1546

F. Villon, Les Oevvres de Françoys Villon de Paris, reueues & remises en leur entier par Clement Marot valet de chambre du Roy. (?) On les vend a Paris en la grant salle du Palais, en la boutique de Galiot du Pre. www.http://gallica.bnf.fr Vinson, J. [t I: 1891; t. II: 1898], 1984, Essai d'une bibliographie de la langue basque, Mitxelenaren aurkezpen batekin, ASJU-ren Gehigarriak, 1984.

. Url-loturak-http, pdf http://fr.wikipedia.org/wiki/Ordonnance_de_Villers-Cotter%C3%AAts http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/villers-cotterets.asp, 13964.