. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. suegra): " Suegra, amaguiarraba etc

. Honetan-ez-dator-guztiz-bat-larramendirekin, 1745: s.v. ama, que cria): " Ama, que cria, es voz Bascogada, amá, que significa madre, y las que crian, hazen este oficio de madre

. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. maternidad)

. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. madrastra): " Madrasta, ugazama, amaizuna, azama, amordea

. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. madrina de boda): " Madrina de boda, amaldecoa, amalaguna

. Larramendik-ez-dakar-abuela-sarreran and . Baina-bai-telaraña-sarreran, Telaraña, amama, amelauna " (cf, p.1162, 2000.

. Cf, Larramendiren eranskina (1745: s.v. nudriza): " Nudriza, amañoa

. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. maternal, materno)

. Cf and . Larramendi, 1745: s.v. enamoramiento): " Enamoramiento, amorantia, amurustea, amaraztea

. Cf, Lécluse (1826: s.v. amarra): " Amarra, attache, attachement

. Cf, Lécluse (1826: s.v. amarrua): " Amarrua, finesse, malice

. Aipatzen-badu-ere, kontsultatu ditudan iturri guztietan, ia aho batez, 1415 urtea agertzen da

F. Filelfo, 1398-1481) humanista, irakasle eta diplomatiko italiarra

P. Gregorio-da-tiferno-edo and G. Tifernas, 1414-c. 1464) irakasle, idazle eta itzultzaile italiarra. Grekoa Frantzian irakatsi zuen lehenengoa izan zen

L. Bruni and L. Aretino, 1370-1444) humanista, historialari eta politiko italiarra

G. F. and P. Bracciolini, 1380-1459) humanista, idazle eta historialari italiarra

G. Aleandro-edo-hieronymus-aleander, 1480-1542) irakasle, idazle eta elizgizon italiarra, Lexicon Graeco-Latinum

A. Abbadie, . J. Th, and . Chaho, Études grammaticales sur la langue euskarienne, 1836.

A. Sorondo and A. , Reseña histórica José Francisco Aizkibel Epelde (1798- 1865), Hizkuntza eta Literatura, vol.2, pp.237-288, 1983.

. Zabalaren, adizkiak egin aditzeko formak dira. Gainontzekoan, Zabalaren analisiak eta Aizkibelenak ez dirudite hain desberdinak; izan ere, Zabalak (1848: 10-11) uste du subjuntiboan, ahaleran eta aginteran, egin edo ekin aditzez osatutako formetan, ez dagoela adizki perifrastiko bat, baizik eta benetako bi aditz: bete aditz gobernatua izango litzateke eta nai aditz gobernatzailea, p.178, 2008.

J. F. Aizkibel, Refranes vascongados, recogidos y ordenados por Esteban de Garibay y Çamalloa, y observaciones hechas a estos refranes, Imprenta de José Rodríguez, 1854. [Separataren berrargit. faksim. Valentzia: Librerías, pp.629-660, 1854.

A. Salazar and A. , Biblioteca del bascófilo Ensayo de un catálogo general sistemático y crítico de las obras referentes á las provincias de Vizcaya, Guipúzcoa, 1887.

P. P. Astarloa, Apología de la lengua bascongada, 1803.

J. Bilbao, Eusko Bibliographia. Donostia: Auñamendi, 1970.

B. M. Castellanos-de-losada, 1856, Album de Azara Corona científica, literaria, artística y política que las Universidades, Academias, Maestranzas, Cuerpos científicos y patrióticos, el Cuerpo diplomático, y hombres políticos nacionales y algunos extranjeros consagran a la buena memoria del insigne caballero aragonés, el célebre diplomático y distinguido literato español, Excmo. Señor D. José Nicolás de Azara y Perera, primer Marqués de Nibbiano

J. F. Champollion, Précis du système hiéroglyphique des anciens Égyptiens ou Recherches sur les élémens premiers de cette écriture sacrée, sur leurs diverses combinaisons, et sur les rapports de ce système avec les autres méthodes graphiques égyptiennes, pp.2007-2018, 1824.

J. J. Champollion-figeac, Égypte ancienne. Paris: Firmin Didot frères. Interneten eskuragarri: <http://books.google.es/books?id=TA8IAAAAQAAJ>, pp.2007-2018, 1840.

J. G. Darrigol, Dissertation critique et apologétique sur la langue basque, par un ecclésiastique du diocèse de Bayonne, 1827.

P. Desmet, La linguistique naturaliste en France (1867-1922): Nature, origine et évolution du langage, 1996.

J. Elósegui, Algo sobre José Francisco de Aizkibel, pp.181-196, 1949.

J. Garate, Apuntes acerca de José Francisco de Aizkibel, Eusko-Jakintza, vol.1, issue.21, pp.5-6, 1947.

J. Garmendia-arruebarrena, Un inédito de Aizquibel, Euskera, vol.39, pp.447-499, 1994.

R. Gómez, Bonaparte printzearen inguruko hizkuntz eztabaidak, Berrargit. in Gómez & Lakarra, pp.355-392, 1989.

_. and J. A. Lakarra, Euskalaritzaren historiaz, I: XVI-XIX. mendeak (ASJU-ren gehigarriak, 25), 1992.

W. Humboldt and . Von, Prüfung der Untersuchungen über die Urbewohner Hispaniens vermittelst der Vaskischen Sprache Berlin: F. Dümmler. [R. Ortega y Frías-en gazt. itz. erabili dut: Los primitivos habitantes de España, Investigaciones con el auxilio de la lengua vasca Madril: Librería de D. José Anlló, 1879; berrargit. faksim. Valentzia: Librerías, p.1821, 1879.

C. Jordán, De la raíz *IZ-'agua' en vasco, pp.267-279, 1998.

I. Laka, Euskal Izkindeako aditza (Hiperbizkaieraren historiaz II), ASJU, vol.203, pp.705-754, 1986.

J. A. Lakarra, Lécluse-ren euskal gramatika. Euskalaritzaren historiarako lanabesak (I), ASJU, vol.213, pp.813-916, 1987.

&. J. Artiagoitia and . Lakarra, Gramatika Jaietan. Patxi Goenagaren omenez (ASJUren gehigarria, 51), Gipuzkoako Foru Aldundia & UPV/EHU, pp.451-490

_. B. Urgell, Lécluseren hiztegia. Euskalaritzaren historiarako lanabesak (II), ASJU, vol.221, pp.99-211, 1988.

M. Larramendi, El impossible vencido, 1729.

F. Lécluse, Manuel de la langue basque, Toulouse: J. M. Douladoure, vol.Baiona: L, 1826.

J. P. Maher, Introduction, Linguistics and Evolutionary Theory: Three essays by August Schleicher, 1983.

K. Mitxelena, Fonética histórica vasca (ASJU-ren gehigarriak, 4), 1961.

P. F. Monlau-y-roca, Diccionario etimológico de la lengua castellana (ensayo), precedido de unos Rudimentos de Etimología, Madril: Imprenta y esterotipia de M, 1856.

:. S. Paris and . Cramoisy, Bigarren argit. emendatua, 1656. [Bigarrenaren berrargit. faksim, 1992.

B. Oyharçabal, A. Abbadieren euskal gramatikari buruzko ideiak eta ordu arteko euskal gramatikagintza, 1998.

. Biltzarra, Hendaye-Sare 1997). Hendaia & Bilbo: Eusko Ikaskuntza & Euskaltzaindia, pp.431-451

E. Ridruejo, Sobre la recepción en España del positivismo lingüístico, 2002.

E. De and H. Lingüística, Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, 2001.

J. M. Satrustegi, Un documento de José Francisco de Aizquibel sobre la lengua vasca, ASJU, vol.11, pp.129-154, 1977.

L. Untersuchungen, . B. Bonn:-h, . Köning, and . K. Berrargit, Koerner-en sarrera-artikulu bat duela (Amsterdam Classics in Linguistics, pp.1800-1925

&. Amsterdam and . Philadelphia, Ewerbeck-en fr. itz. erabili dut: Les langues de l'Europe moderne Paris: Ladrange & Garnier frères, 1852.

A. Tovar, Mitología e ideología sobre la lengua vasca: Historia de los estudios sobre ella, Madril: Alianza Editorial. [Berrargit. Donostia: Basandere, 1980.

B. Urgell, Larramendiren Hiztegi Hirukoitzaren osagaiez, 2000.
DOI : 10.4000/lapurdum.882

URL : http://lapurdum.revues.org/882

J. Urquijo, Introducción a la versión española de Correcciones y adiciones de Humboldt, al Mithridates de Adelung, pp.447-459, 1933.

J. Vinson, Essai d'une bibliographie de la langue basque, pp.1891-1898

. Maisonneuve, . Berrargit, and . J. Faksim, Urquijoren oharrak eta K. Mitxelenaren hitzaurrea dituela (ASJU-ren gehigarriak, 9), 1984.